No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo;
l’hem de treballar,
l’hem d’anar a regar,
encara que l’ossada ens faci mal.
No somnien passats
que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Lluís Llach – Cal que neixin flors a cada instant
flickr rusek
Sigues valenta, no abarateixis el teu somni
No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i [...]
11 de març de 2004
Recordo on era fa quatre anys,
molt lluny d’aquí,
en un món nou.
No era un món imaginari
però ho podria ser.
No era un somni,
però ho havia estat.
Era realitat.
Eren sensacions noves,
experiències enriquidores,
sentiments exuberants.
En queden bons records;
una experiència
que ho ha marcat tot;
des de com soc
fins a com vull viure.
gràcies
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els [...]