Tot i no ploure, la corrent del torrent m’ha agafat desprevingut…

De sobte, l’aigua de les muntanyes ha decidit deixar-se anar i baixar avall sense miraments. L’aigua descontrolada és una de les forces de la naturalesa més devastadores, i m’ha tocat el rebre a mi.

No sap on va, baixa riu avall sense mirar enrere, sense aturar-se a contemplar cada instant que li passa pel costat, només endavant, sense saber què passarà, emportant-s’ho tot per davant…

No estava preparat, m’ha arrossega’t i se m’emporta riu avall sense que hi pugui fer res.

Per sort, la força ha anat disminuint i mica en mica, nedant en diagonal a favor de la corrent, he pogut arribar a la vora.

Estic agafat a una branca molt feble, que amb prou feines es sustenta al terra humit, però de moment aguanta. Ara només cal un petit impuls i estaré salvat.

juers… quina merda!!!

Flickr axiepics

Amaral – No sabe donde va

¿Cuántas gotas tienes que dejar caer
Hasta ver la marea crecer?

Amaral – salir corriendo

“Por todos los que un día se atrevieron a gritar
que la Tierra era redonda y que había algo mas
que dragones y abismos donde acababan los mapas”

Amaral – Revolución