propera estació…
El tren cremallera és tota una obra d’enginyeria, simple i complexa alhora.
El mecanisme de la cremallera permet afrontar pendents molt pronunciats, sense la qual seria impossible. Patinaria i retrocediria, tornaria al punt de partida.
Aquest engranatge permet anar avançant i assegurar cada pas, poc a poc i lentament, però sempre sobre segur. Res el pot aturar!
Però alhora les vies marquen un camí rígid, no se’n pot sortir, no hi ha alternatives ni lloc a la improvisació o als canvis de plans.
Per sort, el tren té portes i finestres, per les quals podem mirar i contemplar què passa a fora i quan vulguem, podem estirar l’anella d’aturada d’emergència, obrir la porta i sortir. Un cop fora, triem nosaltres!!
instants des del Puigmal, l’1 de maig de 2008
(Actualitzat): una nova proposta musical: Sau – El tren de Mitjanit
Fantàstica!!!
Estaria bé,, que a la vida, en alguns moments és pogués estirar de l’anella d’emergència.
Salut!
pd: amb els teus escrits i fotografies…sempre aconsegueixes fer-me reflexionar!! ets un crack!
vinc d’un altre bloc desitjant unes vacances, un lloc on fugir… he pensat en la vall de Núria i mentre imaginava el meu viatge soleta en cremallera m’he trobat el teu post! i després de llegir-lo he pensat: una casualitat ben maca, llàstima que diguessin a la tele que hi hauria problemes amb la línia de tren a puigcerdà… tan de bo tingués cotxe per agafar-lo i pujar al meu cremallera…
Gràcies Nuscka, suposo que costa, però tot deu ser fer el pas i decidir-se a estirar-la
Doncs si que és casualitat Núr!! i no hi ha línia de bus?
Has provat de pujar amb cotxe fins a Fontalba?? Allà pots pujar directament al Puigmal o bé per una caminadeta fins a Núria que li dona més valor a la gespa i el llac que t’espera a l’arribada. T’ho recomano! No me’n canso mai de pujar caminant a Núria. De totes maneres, a mi també em fascina el cremallera
Gràcies Alegria De La Huerta, de fet és precisament el què vaig fer, jejejeje que vaig explicar a l’altre blog: elrentaplats.cat/blog
Una excursió mooolt xula!!
I ara que has dit que alas trens hi ha finestres i portes, he recordat que per aquí a part de veure el que t’envolta, et permeten respirar oi? gràcies el post m’encanta…
doncs ho hauria de mirar, perquè no hi havia pensat… anar des d’akí fins allà en bus… mmm… doncs seria una idea! perquè agafar el tren i fer el paripé de “transbordar-me” a l’autobús que cobreix el recorregut inactiu em fa massa pal!
hi pensaré!