Recorda’t de somriure
… perquè no se’ns oblidi somriure
són molts els bons moments que passen desapercebuts durant el dia. Si ens prenem les coses amb un somriure, abans que amb un mal gest, segur que tot ens anirà més bé.
Suposo que si a les 8 del matí, dins d’un metro ple de gom a gom, tothom anés somrient, pensaríem que venen de festa o que encara no han anat a dormir… sembla que la norma és llevar-se serio, estar amargat perquè toca anar a treballar i quan més ho demostris més et socialitzes.
O en una cua… tothom nerviós, estressat amb presses… aquest es vol colar, “no, només vull fer una pregunta”…
Doncs que no, tothom a somriure, a veure si uns pels altres fem un món més divertit i no tant gris 
Ei! N’has fet un post. Hauré d’enganxar post-its per tota la casa que em recordin de somriure!
Gran missatge! gran fotografia! Gran escrit!! i tens tota la raó!!
Tan de bo molta gent penses com tu!! Un món de colors!! ^^
Em deixes fer spam? És que… és que fa massa poc del post dels somriures
Sempre s’hauria de somriure! Sempre!
I el millor de tot és que els somriures sempre porten més somriures. Garantitzat
Si Tirai, de moment jo ja n’he escampat uns quants per casa!!
Moltes gràcies Nuscka, xulooo això del món de colors
Llum, com bé dius els somriures porten més somriures, així que de spam res de res, benvingut enllaç!!
Proveu de somriure a la caixera seria d’un supermercat, es queda descol·locada però després t’ho agraeix!
Merci per la visita al bloc! Jo també m’apunto a somriure més, que ho tinc una mica rovellat últimament. Va em penjaré un post-it a l’ordinador, a la nevera, o allà on sigui, amb un smile, a veure si s’encomana que diuen que el somriure es contafiós. ho provaré. Mira ja començo ara
Una abraçada.
Aquesta era una mica la intenció del post, així que me n’alegro d’haver-te fet somriure!!
salutacions
Per cert, acabo de posar un post-it com aquest darrera la porta de casa, així abans de sortir sempre el veuré!!
Bon dia!
M’encanta aquest post! He arribat a través de l’enllaç de ca la Tirai. No sé a quina de les dues he de demanar de copiar la fotu per a penjar-la al meu bloc! I també m’agradaria enllaçar-la al teu!
Puc??
I molts molts molts somriures!
Per cert… jo al metro em poso música alegre perquè m’anima a somriure i la gent em sol mirar amb una cara…
Gràcies Núr!!!
Pots agafar la foto en el tamany que vulguis i posar-la on més t’agradi, jejeje i si ho enllaces aquí millor que millor
M’alegra saber que al metro hi ha gent com tu!! jejejeje
BON DIAAAA
…mmm! em sembla que hauré de fer-me mirar aquest problema meu, que sempre confonc el gènere de l’autor/a dels blocs a què entro! quina poca vista! ;P
jajajaja cap problema!! jo quan ho vas escriure pensava que et referies a la Daina i la Tirai que és on vaig llegir la idea…
Tot i que a vegades no és fàcil de saber a partir d’un nick, aquí el meu nom ajuda jejejeje
és que no m’hi fixo… i mira que a blogspot et pots ficar al perfil i tot això, prò és d’aquelles coses que no penso mai de fer i de vegades serien de gran ajuda! hahaha
Aquest blog és molt bo! m’agrrada com escrius, i m’agrada el que dius!
ja aniré passejant per aquí més sovint.
un petó: SORT!
Moltes gràcies marta!!
M’alegro que t’agradi
Hola Nur,
Un cop en un lloc oficial vaig veure un posit semblant al del teu post. Ara en recordar-ho ho he trobat gràcios.
[...] See someone else smile : ) « Amb el cap en [...]
Ostres ostres.. enhorabona pel blog!! gràcies per compartir els teus viatges i aprenentatges amb tots!!..
Aquest post-it… el tinc jo penjat a la meva habitació i és el primer que veig cada matí!!
Molts ànims, endavant!! Petons! *molta llum*!!
jejejeje moltes gràcies
Mooolts petons!!