Un dia, passejant per Barcelona (Desembre 2006) vaig gravar un petit vídeo d’uns ballarins de tango de carrer… passat un temps, el ballarí en qüestió es veu al youtube i utilitza el vídeo per fer publicitat del seu art i incloure-ho al seu currículum, aconsegueix una feina en una acadèmia i ja és professor de ball a Barcelona.
4 anys després, m’escriu i m’agraiex enormement haver gravat i publicat aquell vídeo i em convida a rebre classes de tango a l’acadèmia on treballa…
És una masia aïllada de pedra del segle XVIII situada al mig del bosc, actualment rehabilitada per fer turisme rural conservant al màxim la serva estructura i materials d’origen , la pedra i la fusta. La casa rural esta formada per 2 allotjaments independents per 8 / 10 persones cada un (3 habitacions).
Destaca: Zona de aparcament, terrassa coberta amb barbacoa, camp per jugar, piscina a l’estiu. A l’interior: 6 habitacions totes amb televisió, 4 d’elles amb bany, menjador, cuina totalment equipada, nevera, rentaplats, microones, rentadora , foc a terra, calefacció, TV., equip de musica, DVD, jocs de taula, ping-pong, sala a la planta baixa. Tovalloles y llençols inclosos. Llenya per la barbacoa i el foc a terra.
Ja era hora que algú dones resposta a les necessitats i inquietuds de tants becaris, mileuristes i gent de tota mena que fa mans i mànigues per entaforar tot un àpat en aquests “curiosos” recipients de plàstic, que daten dels anys 40!!! (Tupperware a la wikipedia).
Ofereixen receptes i solucions varies per a utilitzar el tupper dignament. I per esmorzar?
I tot i que no sé si és pitjor ser becari o venedor de tuppers, aquí expliquen com ser venedor/a – presentador/a de tuppers…
Pep Nogué, al programa del Manel Fuentes on van parlar de la Plataforma del tupper, i autor del llibre Menjar per un 1 euro, explica alguns trucs per a comprar i menjar de manera intel·ligent
Si no vas llegir el dilema consistent en si utilitzar assecador de mans elèctric (amb aire calent/bullint) o tovalloles de paper, pots començar per revisar aquell post. Ja que aquest diumenge em va sorprendre el Rijksmuseum d’Amsterdam amb un assecador de mans de nova generació, a part es clar, de les genials obres que s’hi mostren, de Rembrandt entre altres.
A primera vista, sembla aquelles màquines d’enllustrar sabates, però una cosa és un raspall que posa brillantina a les sabates i l’altre posar les mans en una espècies de premsa que ves a saber què t’hi passarà allà dins. Però després del dilema dels assecadors de mans, no em quedava cap més remei que provar-ho; realment eixuga les mans molt millor que els assecadors d’aire convencionals? I tant!!! És espectacular.
Les instruccions, senzilles: posar les mans cap per avall. S’activa l’aire que crea un circuit cíclic dins la cabina que empeny tota l’aigua cap avall, fora de les mans i després de 10 segons ja les pots treure. Sense haver-les de moure gens, SEQUES!!
Com veiem en aquest gràfic, l’estalvi energètic és considerable, ja que NO UTILITZA AIRE CALENT, per tant consumeix menys energia. I al no utilitzar aire calent no hi ha lloc per al cultiu de bactèries. Totalment higiènic.
Hi ha diferents models i marques però amb un funcionament molt similar, i per curiositat, els assecadors d’aire es van inventar als anys 40, ja fa uns dies. I que al 1962 va inspirar una cançó mítica! Tot i que l'origen fou en realitat, el moviment de les banderes tibetanes que escampen les oracions i els bons desitjos per tot el cel!!
I hi ha el vídeo promocional d’una marca i tot (entre altres vídeos casolans):
A Greenplanetsolutions, ens ofereixen una taula comparativa del consum i costos de cada sistema (paper, aire convencional i aire nova generació):
- Tovalloletes de paper: cost x 1000 usos = 31,94 lliures - Aire Convencional: cost x 1000 usos = 2 lliures - Aire nova Generació: cost x 1000 usos = 0,57 lliures
Estic flipant del que es pot aprendre a partir d’un dilema del dia a dia, en un lloc com el lavabo
Ara només caldrà valorar com s’obté l’energia que els fa funcionar (com comentava la Maria en l'anterior post), però si per exemple les endollem a un parell de plaques solars al sostre del museu, tenim mans seques de per vida (tot i que aquí molts dies hi hagi núvols, es pot solucionar!) :jump:
I com que una mica de cultura tampoc va malament, aquest museu ha elaborat una aplicació genial, que s’actualitza cada dia, i mostra una de les obres d’art que exposa, i que al clicar es gira i apareix una fitxa amb la informació tècnica!!
Es calcula que hi ha igual nombre de bicicletes que d’habitants a la ciutat d’Amsterdam. Sabies que hi ha 6 molins de vent, 2.500 barcos-vivenda i 654 Mosaics de pedra.
Sabies que…
Degut a la influència del proper Mar del Nord, Amsterdam té un clima moderat amb vents lleugers, estius suaus i una mica de pluja. Pot ser una mica ventós, sobretot a la primavera i tardor. Durant l’estiu, les temperatures de dia són al voltant dels 20 graus i es pot esperar una mica de pluja. Quan la temperatura passa dels 24, es pot considerar calor! i la previsió…
Sabies que…
Emmylou Harris tocarà a Amsterdam però que les entrades ja estan exhaurides…
Sabies que…
Habitants: 747,290 Nacionalitats: 175 Arbres: 220,000 Tulipes plantades en parcs i jardins públics: 600,000 Parcs: 28 Ferrys: 9 Mercats: 21 Botigues: 6,179 Botigues d’antiguitats: 165 Fàbriques de polir diamants: 24 Canals: 165 Ponts: 1,281 Ponts de fusta: 8 Edificis dels segles16, 17 i 18: 6,800 Palau Royal: 1 Estàtues i escultures: 302 Museus: 51 Galeries d’Art: 141 Pintures de Rembrandt: 22 Pintures de Van Gogh: 206 Estàtues de cera al Madame Tussauds: 140 Animals al Artis Zoo: 6,100 Orgues: 4 Carillons: 9 Orgues d’esglèsia Històrics: 42 Concerts i obres de teatre a l’any: 16,000 Concerts i obres de teatre al dia: 40 Teatres i Sales de concerts: 55 Royal Concertgebouw Orchestra: 1 Muziektheater: 1 Cinemes: 61 Cafès i bars: 1,215 Discoteques: 36 Restaurants: 1,250 Llits d’Hotel: 41,000 Càmpings: 5
Aquest és un dilema que tinc des de fa moolt de temps, però que ara aquí s’ha tornat a manifestar de forma evident.
Uns lavabos públics, compartits, ofereixen un assecador de mans per aire calent (bullint) amb sensor de moviment i també tovallons de paper.
Aaaahhh!! Què trio?
Per defecte, em decanto pels tovallons de paper, és un sistema més ràpid i et queden les mans més seques, que clar, si no t’asseques bé, després se’t tallen amb el fred, i encara es pitjor… Però suposo que gastar paper és menys ecològic… i aquí el dilema.
Què representa que és més sostenible? Menys perjudicial? No ho sé… el paper podria ser reciclat (tot i que també es gastaria energia per fabricar-lo), mentre que l’aire també consumeix electricitat, que deu venir de Vandellós II els dos dies a l’any que està operativa… suposo que algun enginyer de la família o qualsevol altra persona podrà dir-hi la seva i orientar-me, ja que posats a poder triar, vull triar el més sostenible.
Però és que la gràcia aquí és que quan et poses davant la pica per rentar-te les mans, el sensor d’aire calent et detecta, s’activa i et socarrima l’esquena. Has d’acabar fent unes cabrioles per apartar-te (però no massa que sinó no arribes a l’aixeta) que incrementaran la despesa en seguretat social per contractures i luxacions i el dilema ja es complica… en fi… :scratch:
Més que l'arribada, la sortida de Delhi va ser triumfal; a l'aeroport, les 2 de la matinada, em comença a rodar el cap, feia estona que tenia fred i calor, mareig…. i voilà!!! truita per tothom. El síndrome d'una gastroenteritis aguda de truita-en-mal-estat. Va ser l'inici d'un viatge mal son, entrant el control de policia vomitant, sense bitllet, sense passaport… i vomitant!! els policies em miraven flipant però no em van dir res, és el seu problema deurien pensar… i jo patint per si no em deixaven volar. Però resulta que érem dos que estàvem malament i ens anàvem tornant, de forma sincronitzada, per anar traient-ho tot… a l'avió, dormir una mica, i sant tornem-hi… juers quin calvari!!! Arribem a Leh, capital de Ladakh (enllaç recomanable), la regió Nord de l'Índia, el Petit Tibet enmig de l’Himàlaia. Situada a 3500 m. d'alçada, els consells per prevenir el mal d'altura eren hidratar-se molt (3l. diaris) i menjar força hidrats de carboni, entre d'altres, i dos ja arribem deshidratats i sense ganes ni forces de menjar res… comencem bé! Però per sort anem a parar a l'hotel Noble House on ens reben amb la bufanda de seda de benvinguda, típica d'aquesta regió, un te calent i unes habitacions i servei immillorables. Coincidim amb uns catalans que marxen d'expedició al Nun Kun (7100 m.).
22/08/2008
Dormim 24 hores, que ens permeten recuperar miraculosament de tots els mals i ens llevem el dia següent amb un esmorzar impressionant i amb ànims i forces per començar a explorar els temples i palaus de Leh. Passem el dia visitant aquests monuments, esbufegant cada dues passes (el temple està dalt de tot d'un turó). A la tarda, visita al centre, les botigues, el camp de Polo i cricket,… Cada casa, temple, carrer, edifici… té les típiques banderetes tibetanes que porten bon rotllo i purifiquen l'atmosfera; són mantres que el vent va llegint i escampant per l'aire.
23/08/2008
Comencem La ruta de dos dies amb el Dorgey, el conductor que ens portarà fins al coll més alt transitable amb cotxe/moto del món a 5600m. per baixar i arribar a Nubra Valley, la Vall de les flors, enmig de l'Himalaia, entre muntanyes de 6.000 metres i a només 60 km del mític K2 i unes valls davant del Nanga Parbat. El lloc és espectacular, el paisatge, l'ambient, la gent, els temples budistes… el cel blau!!! Dormim a un hostalet enmig de la plana, que un dia o altre el riu tornarà a omplir (com ha passat recentment a l'est de l'Índia).
24/08/2008
De bon matí, visitem el temple de Diskit i les dunes de sorra que s'han format per l'erosió de les altes muntanyes, al fons de la vall i que sembla un petit desert, amb els seus camells autòctons de dues gepes i tot. Els reflexes del cel blau i muntanyes altíssimes en els petits estanys i al riu són espectaculars!!!
Toca dinar ràpid, el comboi militar de 30 camions ens ha avançat i si arriben primers al coll, haurem d'anar darrera seu tot el camí. Per desesperació del conductor, no hi hem sigut a temps i els camions s'han posat en ruta abans que nosaltres i la carretera no permet masses cabrioles (els barrancs i precipicis tenien la seva gràcia, però no tanta com per haver d'avançar 30 camions enormes…). Es tracta d'un lloc estratègic militarment i sempre hi ha molt moviment, ja que està proper a China i Pakistan, i entre el Kashmir, el Tibet, etc. els conflictes i tensions obliguen a extremar les precaucions. Poc a poc, i amb la col·laboració dels militars els anem avançant poc a poc i en menys d'una hora ja som davant del comboi i podem anar una mica més ràpid fins arribar altra vegada al coll Khardung La (més info aquí).
Potser aquest vídeo us dóna una idea de la carretereta en qüestió.
Arribem a Leh i aprofitem per passejar una mica pel poble. Es tracta de la capital de la regió, punt de partida de multitud de Trekkings i estades d'aventura per l’Himàlaia i es respira muntanyisme i bon rotllo per tot arreu, tot i que és temporada alta i hi ha bastant turisme.
El Dorgey de l’hotel ens regala dues hores a la seva terrassa, prenent el te i responent a TOTES les preguntes que li anàvem fent sobre l’Índia; des dels conflictes polítics i regionals, fins als més petits detalls com el significat d’alguns colors en els mantres i banderes dels temples. Un altre luxe d’una persona encantadora.
25/08/2008
Avui dia de Monestirs. Ens llevem a les 5 per assistir a una Puja, la cerimònia dels monjos budistes. Hem vist molts temples però mai que hi passa realment dins i tenim la oportunitat (amb uns quants altres molts turistes) de veure-ho. Aquest vídeo n'és una mostra Tot i que comença a la teulada del monestir on dos monjos fan ressonar les llargues trompes a tota la vall de forma magistral i imponent. La cerimònia que havia de durar 30 minuts s'allarga quasi 3 hores, i nosaltres esperant esperant ens la vam empassar tota.. potser una mica repetitiva, però realment valia la pena viure-ho. El millor, els nens, que com a tot arreu, són nens, i jugaven i es distreien tota l'estona.
Anem a visitar 4 monestirs més, repartits per tota la regió. La majoria dalt de turons, amb impressionants vistes de les contrades, però la majoria també molt deixats i envellits. Al migdia coincidim amb una altra Puja, aquest cop més íntima, que ens permet seure en línia amb els monjos, escoltar els mantres i cançons i veure te de mantega amb ells (que no va agradar a tothom). Un “flipasso” molt interessant!!
Tornem a Leh, últimes compres, últim sopar al Penguin Garden i a dormir. Tocarà matinar altra vegada per agafar l’avió de tornada.
26 i 27 /08/2008
Arribem a Delhi, sense gaires ganes. Després d’aquest dies de calma, tranquil·litat i fred, ens fa moooolta mandra tornar al caos, la calor, la suor, l’atabalamenta… i decidim buscar coses per fer aquests dos dies que queden.
Una altra sessió de Bollywood, Bachna ae Haseeno. Visita al congrés de Delhi i la Indian Gate, on hi ha enterrats 15.000 soldats de les diverses guerres que han afectat al país, hores i hores de lectura a la gespa, últimes compres i regatejos fins escurar les últimes rupies que quedaven, que no ens van ni estirar per una beguda a l’aeroport. Empaquetar l’equ
ipatge, dutxa ràpida i cap a la terminal internacional. S’acabava el viatge. Tot ha anat mil·limètricament bé, Swissair són suïssos, suïssos
–
Ja soc a casa, dos dies desfent motxilla, RENTANT roba i tornant en si…
Realment quan una cosa pot sortir bé i surt extraordinàriament bé, la sensació és indescriptible. Si a més a més es visita un país com aquest, una gent com aquesta i sempre estàs envoltant de somriures com els que ens han anat regalant, dia rere dia, l'experiència no té preu. Però si a més a més és amb molt bona companyia, se m'acaben les paraules; GRÀCIES!!!!!
A les 5 del mati surt el bus local cap a Jodhpur i anem amb tota la gent, per tots els camins i parant cada 100 metres, una eternitat per arribar a una ciutat bruta, contaminada i caotica que ens sorprendra.
Visitem un gran palau, que no ens deixen entrar, i despres al Fort, des d'on hi ha una vista espectacular de la ciutat; sembla una altra ciutat. Els carrers son tant bruts i contaminats que la gent fa vida als terrts. Els nens juguen i fan volar estels. Es la ciutat blava!!! hi ha molta vida als terrats i cadascun es com una micropelicula. Els policies que quostidien el Fort ens avisen que esta tancat peo una mica de rotllo i ens deixen entrar 2 minuts. es tant espectacular que ens n'hi passem 30 i se'ns fa fosc, i ja esperem la bronca dels militars a la sortida pero amb un somriure ens fan broma i ens acomiadem. Una passada de gent!!
Sopem al centre de la ciutat, al costat del mercat, a una parada ambulant que fan truites i que surt referenciada (com aixi ells ho anuncien) a totes les guies hagudes i per haver.
Nit de tren altra vegada, tots junts en un mateix compartiment d'aquests que el passadis passa pel mig.
15/08/08
Arribem ven d'hora a Jaisalmer, les portes del Desert del Thar on preparem la ruta en camell i passen el dia visitant la ciutat. Per berenar, compren molta fruita al mercat, que feia dies que no en veiem, i ho acabem repartint amb els venedors ambulants i els seus fills.
Per casualitat passem per davant una de les Havelis (casa aristocratica del segle passat) mes ben conservada de la ciutat, i que ara es un restaurant… molt bo!! Aprofitem per celebrar Santa Maria i escoltar musica en directe mentre els musics ens ensenyen a tocar la flauta i la percussio.
16/8/08
Sortim ben d'hora de ruta cap al Desert. Som nosaltres 8, 4 turistes mes, i 6 guies, amb un camell cadascu, dos dels quals els estan encara domant i no paren de correr, cridar i saltar… un festival! Full enjoy
Pensava que seria una passejada turistica en camell i estava molt equivocat. Son hores i hores de ruta per un desert arid, que encara te vegetacio, fins que a la tarda arribem a les grans dunes de sorra. Dinem a mig cami, en una de les ombres que el guies ja tenen controlada, uns magnifics apast cuinats a foc a terra i pa fet alla mateix.
Passem un poblat on no hi deixen entrar blancs, ja que l'any passat un nen es va espantar tant (mai havia vist un blanc) que es va posar malalt i no parava de plorar. Al cap de 10 dies va morir, i sigui cert o no, han decidit que per si de cas, no s'hi torni a acostar ningu.
A la tarda arribem a les dunes i tenim temps de passejar i organitzar uns relleus amb els altres nois alemanys.
Cau el sol, estem al mig del no res nosaltres sols, a 80 km de Pakistan i veiem una espectacular posat de sol amb un black tea acabat de fer; un luxe i un regal!!!
Ens tornen a sorprendre amb un sopar excellent i preparem les mantes que faran de matalas sobre la gran duna. Com que la casualitat i la sort han viatjat amb nosaltres, es nit de lluna plena i l'espectacle impressionant: “La felicitat no es real si no es compartida”.
17/08/08
Ens desperten abans de que surti el sol per tornar a gaudir d'un espectacle impressionant, i mentre l'aigua comensa a bullir, el sol va despuntant darrera les dunes del Thar Desert!! bufffff……
Toca seguir el llarg cami i a la tarda arribem altra vegada a Jaisalmer. Dutxa (anem rebossats de sorra) i cap a l'estacio, toca altra nit de tren. Aquesta vegada amb un dels mes vells, el tipic dels barrots a les finestres com el de la foto.Ple de pols i nolt incomode, pero quan arribem a Bikaner, ens adonem que no era pols. Les finestres no tanquen be i com que hem creuat una altra part del desert, ha anat entrant sorra tota la nit (llensols, sabates, motxilles, sacs de dormir, roba… tot ple!!).
18/08/08
Son les 4 del mati i toca recollir-ho tot per baixar del tren mig zombies, fer la motxilla, buscar rickshawsm regatejar preus, fer veure que marxem i que et diguin ok,ok… fins que arribem a l'hotel i descansem unes hores.
A Bikaner visitem un dels forts i palau mes xulos i ben conservats que hem vist en tot el Rajasthan. El clima es mes sec i no suem tant com a elhi o Varanassi…
A la tarda visitem el Temple de les Rates, un lloc sagrat i que per fi hem pogut localitzar al mapa i agafar el bus que ens hi porta. Es un lloc si mes no curios, i sisi, plepleple de rates.
El terra esta fastigosament brut i som dos que no portem mitjons. Com a tots els temples cal entrar descals. Les rates no t'arriben a tocar pero n'hi ha per tot arreu. Tenim la sort de veure la rata blanca, que dona bon karma per semprem pero tot i que es mou i respira, no sabem si hi ha un indi que la porta a la butxaca i de tant en tant la treu pels turistes…
19/8/08
Dia d'impas… visitem el mercat de Bikaner, el seu mercat. Fruites i verdures de totes mides i colors. El tren cap a Delhi surt a les 5 de la tarda i seran unes 12 hores, aixi que caldra comprar provisions.
Com que estem tots separats, la liem bastant i cadascu fa converses amb els que te al voltant. Aixo si, de nit tots compartim la Bestia, el senyor que quan ronca fa tremolar les finestres dels dos vagons de davant i dels dos de darrera i que cada vegada que agafa aire tothom s'ha d'agafar als barrots com pugui per no ser aspirat a l'interior de ves a saber on… i ull quan expira!! el soroll se sentia des de la ciutat que ja anunciaven per megafonia.
20/08/08
Arribem a Delhi i aqui ens separarem. A la nit surten els avions i lloguem una habitacio per fer de camp base i a partir d'aqui, com que estem al Main Bazar, ultimes compres i relax. Jo aprofito per anar a la barberi del costat, tallar cabells (un mix d'estil indi i d'occidental que xoca una mica) i afeitat amb navalla que no ho havia fet mai. Esta ple de barberies i com que estan obertes al carrer es un bon lloc per coneixer gent i xerrar amb ells.
De nit cap a l'aeroport. Una part de l'expedicio torna a Barcelona i 5 agafem un vol cap a Leh (el Petit Tibet) al bell mig de l'Himalaia des d'on us escric ara; un lloc IMPRESSIONANT. Estem molt be, gaudint moltissim d'aquest altre indret. Pero ja seguire en un altre moment, estic mort!
No puc pujar fotos, la connexio es satelit i no dona per mes… ho sento
Vam arribar a Agra amb un tren 2a classe (al final entre una cosa i una altra, basicament disponibilitats per 8 persones, les haurem provades totes) i esmorzar inclos millor que en molts avions!!
A Agra comencem el dia amb rally de Rickshaws, cap a veure Agra Fort i el Taj Mahal. No deixen entrar res de res, moltissima seguretat i dinem de picnic a fora. Som l'atraccio turistica del lloc, la gent d'aqui ens demana de fer-se fotos amb nosaltres, i no sera l'ultima vegada. Tothom ens ve a saludar i ens graven amb els mobils, volen que els hi fem fotos i que ens en fem amb ells… molt sorprenent.
Visitem el Taj Mahal i fem milers de fotos, migdiada sobre el marbre blanc. L'edifici es majestuos com pocs, impressionant!! El que es pot arribar a fer per amor (l'origen d'aquest edifici)!!
Als nens no els deixen demanar o atabalar al turistes i quan veuen que hi xerrem massa els fan fora de males maneres. Procurem xerrar i saludar a la gent d'aqui, que son molt simpatics i oberts. Sempre regalen somriures, SEMPRE!!!! I ens demanen que els hi fem fotos, s'hi posen be… riuen, riem… increible!!!
al vespre tren cap a Vanarasi (3a classe) i feina i patir per trobar el vago. Pugem tots a un per no quedar-nos a terra i carregats amb les motxilles de seguida queda tot el vago colapsat, es tard, hi ha gent dormint pero el show que es lia digne de viure. Ha d'intervenir el revisor… aixo de cantar despres de sopar no els hi ha fet gracia a uns que dormien…
Hem de dormir en unes lliteres estretes i a mes a mes la motxilla… buffff em surten els peus pel passadis. No hi ha porta i tothom passa per davant… ens han robat una ronyonera amb molts diners… per sort cap passaport.
8/8/08
Arribem a Vanarasi al mati, cansats i encara hem d'esperar dues hores per arribar a l'hotel. La suor ja forma part de nosaltres i aprofitem que estarem dos dies aqui per dutxar-nos i rentar roba. Les esteses de roba dins les habitacions comensaran a formar part de la rutina.
Visitem els temples budistes i coincidim amb la manifa Pro TIBET lliure, es el dia de la inauguracio dels Jocs Olimpics.
Acordem anar tots amb un taxi, 8 persones amuntegats com podem, pero mes divertit. El conductor, amb l'excusa de que plovia ens porta a una botiga de roba i ens fan la gran estesa de mantes i robes, sedes… molt xules pero no comprem res… queden molts dies i aqui hi ha de tot, i mes!!!
Tot i la pluja, ens plou cada dia una bona tempesta, la vida segueix igual: cotxes, motos, bicis, mercats, animals… cap problema greu!
Un guia dels que surten per sota de les pedres, ens porta a veure el ritual de l'aigua i dle bon Karma, i despres a veure un crematori des del terrat d'una casa d'acollida de gent pobra… on tenim el privilegi de que ens expliquin molt tranquilament tota la seva cultura i tradicio pel que fa als crematoris a la ciutat sagrada, a la vora del riu Ganges. Es impressionant i realment impactant… la foguera no para en tot el dia, pero no te sentit si no t'ho expliquen be, per poder entendre que significa per ells aquesta cerimonia, el contacte amb els deus, la terra… bufffff quedem destrossats!!!
Burning for learning, cremation for education (la seva manera de dir, que un aconteixement aixi, necessita ser ben explicat per entendre'l realment).
9/9/08
Ens llevem a les 4.40 per veure la sortida de sol des del Ganges, fa una calor com si fossin les dues del migdia. Pujem a una canoa i passejem pel riu mentre els indis es baixen a banyar i resar dins del riu. Es un gran riu, i porta molta mes aigua que de costum. A la riba s'hi reparteixen moltituds de Gadhs o escalinates per baixar a resar…recullen aigua que portaran despres als temples a resar. El color de l'aigua es marro intens i no ens preguntem gaire que hi ha… ja ho sabem….
Despres de la barca ens perdem pels carrers, basars, i ens presentem com a mestres que som uns quants, a visitar una escola, 600 alumnes de 2 a 15 anys. Els horaris i la calor ens desmarxen. Com que plou, ens instalem a una oficina de canvi de moneda i internet i passem hores ajeguts als sofas com si fos casa nostra. El senyor, encantat de tenir ambient.
Trobem una botiga de roba india que haviem vist el dia abans i entrem. Els vuit a dins ja la ompli i asseguts a terra anem triant entre el munt de pantalons i camises que ens treu. al final nosaltres mateixos anem remanant estanteries i sortim carregats.
Haviem quedat amb uns taxis a les 8 a l'hotel, per anar a l'estacio pero no es presenten. Comensem a patir… sembla ser que tot i que haviem acordat amb els conductors l'hora i el lloc, el seu jefe no els envia perque no haviem fet paga i senyal i hem d'improvitzar. Arribem a temps a l'estacio pero hi ha un retard d'una hora… a esperar… tornem a viatjar de nit, avui en primera pq no quedava res mes… (aixo dels bitllets de tren es una mica show).
Dema seguim la ruta, deixem aquesta regio per entrar ja propiament al Rajasthan… portem molts pocs dies i no hem pogut assimilar tot el que esta passant, tot el que estem veient, i vivint… es espectacular i sorprenent a cada moment.
Les fotos (moltissimes) van poc a poc… aqui en deiexem 4.
Namaste a tots i totes!
Nota personal: estic impressionant, encantat i emocionat amb el pais, la seva gent i aquest viatge!!!
Últimament a través del blog m'heu fet unes demandes que ja se m'escapen jejeje i és que per molts contactes que tingui o hagi voltat una miqueta, tampoc cotrolo de tot, però si puc, amb un clic d'email ho pregunto, així que podeu seguir preguntant i demanant, jo també aprenc coses noves!!
Una companya de feina, l’altre dia al congrés mentre jo feia contactes de projectes internacionals d'altres universitats (en concret a la Griffith University de Brisbane, Australia) em deia “a mi no em cal fer contactes, et conec a tu i ja en tinc prou” jajajaja i jo en la mesura que pugui, doncs contestaré i compartiré els meus contactes
Porto un dies on tot passa a la velocitat de la llum, extremadament accelerat, com si visqués dins del sincrotró. És interessant i trepidant; des de la feina, als concerts, activitats de cap de setmana, cine a la fresca, quedar amb gent, conèixer-ne de nova, saludar personetes acabades d’arribar a aquest món, fer un beure a la Pl. de l’Ajuntament d’Igualada,… i més que voldria (hi ha gent que fa temps que hem de sopar o quedar) però tot no pot ser. M’han proposat unes pràctiques de tres caps de setmana amb helicòpter o una sortida de tres dies pel Bessiberri però no podrà ser.
Necessito tenir uns dies sense res planificat, em costa, però serà vital. Així que quan comenci vacances, res de res (lametablement la Carros de Foc haurà d’esperar, sorry my friend). Just take it easy!!
I perquè no sembli un post de queixa (al contrari), una curiositat. Fa dos anys vaig penjar aquest vídeo a Youtube. Simplement, gravant per la finestra del cotxe direcció Suïssa, amb una càmera de fotos de poca qualitat. Doncs ara he rebut un email de Youtube, avisant que la mega discogràfica Universal Music Group ha detectat que la cançó que utilitzo (de Jack Johnson) està protegida per drets d’autor. La curiositat és que enlloc de fer-me treure el vídeo o eliminar-lo, ells adquireixen el dret a monitoritzar-ne les estadístiques i a posar publicitat a la pàgina. Està bé perquè el puc seguir utilitzant, ara bé, per 130 visites que ha tingut en 2 anys, no sé quin tipus de negoci pensen fer…
k:
Recent Comments