Postacards.fm (via:visualpanic) permet enviar postals virtuals a qui vulguem, fetes per nosaltres mateixos (evitant els típics ossets cutres o pastissos d’aniversari roses). Aquesta pot ser un exemple:

ideas4all és un portal que pretén posar en contacte aquella gent que té idees (brillants o no, ho decidiran els altres usuaris) amb persones disposades a tirar-les endavant.

Mentre que per la primera opció, amb uns minuts la teniu enllestida, us recomano que per entrar al segon enllaç, disposeu de temps suficient, doncs la curiositat enganxa

I finalment una utilitat que acabo de descobrir, drop.io, que permet pujar fitxers (de fins a 100 MB) online, i enviar l’enllaç a qui tu vulguis perquè s’ho descarregui. Pots protegir-ho amb una contrassenya i inclús indicar-li quin dia vols que deixi d’estar operatiu i elimini l’arxiu. Molt útil per enviar grans carpetes de fotos, música…

Per Sant Jordi, la fundació .CAT ofereix el registre de dominis a meitat de preu. I si vols registrar un domini que contingui accents, per exemple, et regalen el domini equivalent sense accents.

*Aquesta promoció està limitada als primers 10.000 dominis sol·licitats, i els codis seran vàlids fins el migdia del 14 de maig de 2007.

Segurament molts haureu sentit a parlar de Internet 2.0 o la web 2.0. I és que he llegit una notícia prou interessant per comentar.

Bàsicament, en aquesta evolució d'internet, són els propis usuaris que creen els continguts i on realment s'estableix una xarxa social de contactes, on es comparteixen aficions, qüestions professionals, informació variada, etc. Flickr i del.icio.us són dos exemples que utilitzo habitualment.

Però com a la vida real, en les relacions virtuals (i ja no diguem a Second Life) també hi ha gent que té menys sort a l'hora de fer amics. Però això no és problema a la web 2.0. Per a molta gent, moltíssima, és molt important tenir molts contactes, moltes persones afegides al messenger, a MySpace, molts comentaris al seu bloc, etc. Per a ser algú, això és essencial.

Doncs per aquelles persones a qui els costa, hi ha un servei (FakeYourSpace), que per 99 cèntims al mes, contractes un contacte (amb la foto de noi/a de bon veure) que et deixa dos comentaris a la setmana (molt naturals i gens estridents). Sembla que les perversions i falsedats així com mals vicis del món real s'estenen en el món virtual.

En fi, si us sentiu sols… llegiu un bon llibre!

–
Aplicacions web 2.0

Després d'uns dies a Brussel•les, vaig tenir el plaer d'utilitzar un teclat una mica estrany.

Total que el teclat és un xou, les tecles canviades de lloc, els números s’han de fer amb majúscules…

A Suècia són així de raros els teclats? per exemple enlloc de la A hi ha la Q, la M esta al lloc de l´accent…

He descobert que aquest s’anomena teclat francès…. Per cert, com a curiositat curiosa, l'origen de la disposició de les tecles en el teclat, el sabeu?

L'origen més defensat és el que es basa en les màquines d'escriure. Amb l'aparició dels primers IBMs i ordinadors personals, es tractava de fer el text el més semblant possible per facilitar el canvi als usuaris.
I el perquè estan les tecles així a les màquines d’escriure? Aquest teclat s’anomena QWERTY, en motiu de les sis primeres lletres. Al 1868 Chirstopher Sholes va inventar la màquina d’escriure i després de posar les lletres ordenades per ordre alfabètic i veure que xocaven les unes amb les altres, les va anar separant per evitar coincidències, en funció de les més comuns utilitzades.

Ja des de principis del segle XX hi ha hagut intents de modificar el teclat, i el DVORAK és un dels més populars encara avui utilitzat, que permet escriure més ràpid.

Enllaços

Teclat QWERTY
Informació Teclat QWERTY
Teclat DVORAK
Curs de DVORAK
Comparativa QWERTY Vs. DVORAK
Màquina d'escriure

Avui en dia tothom ja disposa d'una memòria USB (com la de la foto) alguns fins i tot ja en deuen tenir de més d'1 GB, i per tant avui escric sobre algunes coses que podem fer amb aquest artilugi, que tothom anomena de mil maneres diferents (pinganillo, clau usb, memorystick, pendrive, etc. etc.).

Molts programes estan fent versions portàtils, que permeten instal·lar-los i executar-los des de la memòria USB, i així, ni que canviem d'ordinador, tenim sempre el programa configurat com a nosaltres ens agrada.

Hi ha de tot tipus de programes, des de suites ofimàtiques, navegadors, gestors de correu electrònic, calendaris…

Jo utilitzo i recomano sobretot el navegador Firefox (portes sempre els teus preferits a tots els ordinadors que utilitzis…) i el Thunderbird per llegir el correu electrònic (tipus outlook).

Però n'hi ha molts més que us poden interessar: gestors de ftp (Portable Filezilla)…

Només un detall: quan utilitzeu aplicacions portàtils, la memòria USB actua de disc dur, per tant si visiteu webs “xungues” o rebeu correus amb virus, us infectarà també les dades de la memòria USB (cal anar alerta amb els documents adjunts, etc.)

Aquí ho trobareu tot detallat Aplicacions Portàtils

[ACTUALITZACIÓ 17/05/06]Dos dies després d'escriure el què ve a continuació, aquest matí he vist com m'havien falsificat la targeta i algú l'ha utilitzada per fer unes compres que jo no he fet! No en culpo la tecnologia, sinó les males intencions de segons qui, ja que tant pot haver estat en un restaurant, com en un peatge, i no només per internet.

He estat llegint un article sobre el futur d’internet, i sembla ser que en pocs anys hi haurà una crisi, degut a que està tendint a un ús pel qual no ha estat preparat. Sembla ser que la tecnologia no és el problema, ja que sempre pot anar millorant, sinó en aquest cas (i en molts altres), el problema som els humans.

Tot això ho dic perquè un dels principals problemes és la seguretat i privadesa.
Quan van inventar internet, no preveien que tindria l’impacte que ha tingut, i no van dissenyar-ho entorn a la seguretat, i per tant hi ha molts buits en aquest sentit. Però el principal és el desconeixement dels usuaris.

Escric això, avui quan comprava un domini .cat per internet, i el formulari de la pàgina web, recordava el número de la meva targeta de crèdit!! Això és degut a les cookies, que emmagatzemen informació.
Jo utilitzo el navegador Firefox i quan he buscat l’opció d’esborrar les cookies, cosa que recomano fer habitualment, he trobat una nova i desagradable sorpresa.

Si aneu a Eines, cliqueu opcions i l’opció privadesa, s’obre el menú de configuració de les dades que emmagatzema el navegador. Primer de tot l’historial, formularis, contrasenyes, historial de baixades, galetes (cookies) i memòria cau. Tots aquests apartats són diferents fonts d’informació que cal borrar de tant en tant. Si cliqueu contrasenyes, hi ha una opció que us ensenya les contrasenyes desades, el nom d’usuari i la web que les requereix. Per tant si treballeu en ordinadors compartits o públics, ull! Millor desactiveu la casella de recordar contrasenyes.
(Pel Microsoft Explorer funciona semblant).

I tot això, a més a més és un perill amb la quantitat de programes espies que s’instal•len als ordinadors, i que el que fan és enviar informació de les cookies a tercers.
Tots aquells que reenvieu correus electrònics avisant de que tancaran el MSN, etc. sense ocultar les adreces dels destinataris, el què esteu fent és generar una llista d’adreces que s’utilitzen per a spam, agafar informació, atacar ordinadors i altres fins malintencionats.

A cuidar-se!!

- Més informació sobre les cookies

- Utilitzar un programa anti espies tambés és una bona opció.
SpyBoot Search & Destroy o Ad-Ware de Lavasoft